Lluentor superficial

La lluentor o brillantor superficial és un concepte utilitzat en astronomia per descriure la lluentor aparent d'objectes astronòmics extensos, com galàxies o nebuloses. Generalment la magnitud aparent d'un objecte indica la seva lluminositat en conjunt. Si, per exemple, una galàxia té magnitud 12,5, vol dir que es veu la mateixa quantitat total de llum de la galàxia la que es veuria en una estrella de la mateixa magnitud. No obstant això, mentre que les estrelles són tan petites que es poden considerar un punt en la part major de les observacions, una galàxia o nebulosa pot estendre's per diversos segons d'arc (segons d'arc) o minuts d'arc. És per això que amb la mateixa magnitud una galàxia és més difícil d'observar que una estrella, ja que la lluentor de la galàxia es distribueix en una àrea més gran. La lluentor superficial indica la facilitat d'observació d'un objecte.